Potser el problema no és que falti talent

El sector de la ciberseguretat fa anys que repeteix la mateixa idea:“falta talent”.

Però… i si aquesta afirmació fos només una part del problema?

Fa unes setmanes, durant una sessió sobre formació i talent en ciberseguretat celebrada en el marc de la II CiberHack, es va generar un debat especialment interessant entre empreses, centres formatius i professionals del sector.

I, probablement, una de les converses més honestes que hem tingut últimament dins l’ecosistema.

Debat sobre talent, formació i necessitats del sector durant la II CiberHack, amb aportacions de Fernando Moreno (Institut Anna Gironella de Mundet) i Hiram Martín (Seven Sector Technologies).

Una tensió que tothom viu… però que poques vegades es verbalitza

Per una banda, els centres educatius exposaven una realitat clara: les empreses demanen experiència, però moltes vegades costa trobar oportunitats perquè els estudiants puguin adquirir-la.

Per l’altra, les empreses també posaven sobre la taula una problemàtica molt real: formar talent júnior requereix una inversió enorme de temps, recursos i dedicació.

Especialment per petites i mitjanes empreses.

Perquè formar no és només incorporar algú.

És:

• dedicar-hi persones

• assumir corbes d’aprenentatge

• acompanyar

• supervisar

• reduir productivitat inicial

• i confiar que aquella inversió tindrà continuïtat

De fet, segons l’enquesta sectorial impulsada per ASCICAT, la manca d’experiència pràctica és ja una de les principals dificultats detectades per les empreses del sector.

I aquí apareix una realitat incòmoda que cada vegada més organitzacions comencen a verbalitzar:

Moltes empreses estan invertint a formar talent… Sense saber si podran retenir-lo.

Les regles del joc han canviat

Durant el debat també va aparèixer una altra reflexió important.

I potser aquí és on moltes empreses comencen a sentir que el model tradicional ja no funciona.

Avui una part del talent jove ja no es mou només per salari ni estabilitat.

Es mou per:

• projecte

• tecnologia

• evolució

• flexibilitat

• experiències

• cultura empresarial

• i sentit de què fa

I això està canviant completament la manera com les empreses han d’entendre la captació i la retenció de talent.

Especialment en un ecosistema com el nostre, format majoritàriament per petites empreses tecnològiques.

Perquè moltes d’aquestes organitzacions competeixen pel mateix talent que grans corporacions… però amb recursos molt diferents.

El problema no és només captar talent

Potser per això cada vegada és més evident que el repte real no és només trobar talent.

El repte és:

• com el construïm

• com l’acompanyem

• com el connectem amb la realitat empresarial

• i com fem sostenible aquesta inversió per les empreses que l’assumeixen

I aquí és on apareix una idea important: aquest no és un problema que es pugui resoldre individualment.

Ni des de l’empresa sola. Ni des dels centres educatius sols. I tampoc des de l’administració sola.

Necessitem deixar de treballar com peces separades d’un mateix problema.

Necessitem més espais compartits.

Més conversa real.

Més projectes conjunts.

Més capacitat de construir plegats.

Construir ecosistema

Des d'ASCICAT creiem que el futur del sector no dependrà només de la tecnologia.

Dependrà també de la capacitat que tinguem, com a ecosistema, d’alinear empresa, talent, formació i territori.

Perquè probablement la pregunta ja no és si falta talent.

La pregunta és: serem capaços de construir-lo plegats?